La menopausa marca una etapa clau en la salut de la dona. Comporta importants canvis hormonals, especialment la disminució d’estrògens, amb un impacte directe en la salut òssia. Aquesta transició augmenta el risc de desenvolupar osteoporosi, una patologia que pot avançar sense símptomes fins a l’aparició de fractures.

Per als professionals de la salut i el benestar, anticipar-se a aquest procés és clau per a millorar el pronòstic i la qualitat de vida de les pacients.

L’osteoporosi és una malaltia metabòlica òssia caracteritzada per una disminució de la densitat mineral òssia i una alteració de la microarquitectura del teixit ossi, la qual cosa comporta un augment de la fragilitat i del risc de fractura.

Des del punt de vista fisiopatològic, es produeix un desequilibri en el remodelat ossi —regulat per l’activitat d’osteoclasts i osteoblasts— que afavoreix la resorció sobre la formació.

La integració d’aquests factors mitjançant eines com FRAX permet estimar el risc absolut de fractura a 10 anys i orientar decisions terapèutiques.

El diagnòstic de l’osteoporosi requereix un enfocament integral que combini eines d’imatge, avaluació clínica del risc i proves de laboratori. Cap tècnica aïllada és suficient, per la qual cosa la pràctica clínica actual es basa en la integració de diferents mètodes segons el perfil del pacient. Les eines més freqüents són:

L’absorciometria dual de raigs X (DXA) és el mètode de referència per a mesurar la DMO. El diagnòstic s’estableix segons els criteris de l’OMS (T-score ≤ -2,5). A més, permet monitorar canvis longitudinals en la massa òssia.

S’utilitza el T-score per a establir el diagnòstic:

• Normal: ≥ -1
• Osteopenia: entre -1 i -2,5
• Osteoporosi: ≤ -2,5

Els marcadors sèrics i urinaris reflecteixen l’activitat metabòlica de l’os i aporten informació dinàmica sobre el remodelat ossi, per la qual cosa són especialment útils en el seguiment terapèutic.

El diagnòstic clínic no ha de basar-se únicament en la DMO. Eines com FRAX (Fracturi Risk Assessment Tool) permeten estimar el risc de fractura a 10 anys integrant variables clíniques. FRAX pot utilitzar-se amb o sense dades de DMO, la qual cosa ho fa especialment útil en entorns amb accés limitat a densitometria.

Tipus de marcadors bioquímics

Els marcadors del remodelat ossi es classifiquen en marcadors de formació, que reflecteixen l’activitat osteoblàstica, i marcadors de resorció, que indiquen l’activitat osteoclàstica.

Més enllà dels marcadors de formació i resorció, existeixen altres indicadors fonamentals per a comprendre l’estat de l’os. L’hormona paratiroidal (PTH) actua com a principal reguladora del calci i el fòsfor, assegurant nivells adequats en sang i en el teixit ossi. En aquest sentit, la valoració conjunta de calci, fosfat i magnesi permet obtenir una visió més completa del metabolisme mineral i millorar el seguiment de la salut òssia.

Més enllà del diagnòstic: prevenció i acompanyament

El maneig de l’osteoporosi requereix un enfocament continu i multidisciplinari. Més enllà del diagnòstic, és fonamental intervenir sobre factors modificables i fomentar l’adherència terapèutica.

Estratègies clau:

• Optimització de l’estat nutricional (calci i vitamina D)
• Prescripció d’exercici físic adaptat (càrrega i resistència)
• Prevenció de caigudes
• Educació sanitària del pacient
• Seguiment periòdic clínic i analític

El paper coordinat entre atenció primària, especialistes i laboratori és essencial per a un abordatge eficaç.

Els canvis hormonals associats a la menopausa tenen un impacte directe en la salut òssia, afavorint la pèrdua progressiva de densitat mineral òssia i augmentant el risc d’osteoporosi.

En aquest context, el paper dels professionals de la salut és fonamental per a identificar de manera precoç a les pacients en risc, secundant-se en eines com la densitometria òssia, els marcadors bioquímics i l’avaluació clínica integral.

Un abordatge proactiu i multidisciplinari permet millorar el control de la malaltia i preservar la qualitat de vida de les pacients.