CERBA MEDIC – 10 | 25

La síndrome d’ovari poliquístic (SOP) és una de les endocrinopaties més comunes en dones en edat fèrtil, amb una prevalença estimada entre el 6% i el 15%, depenent del criteri diagnòstic utilitzat. Malgrat la seva alta freqüència, el diagnòstic del SOP continua representant un repte clínic a causa de l’heterogeneïtat de les seves manifestacions i a la superposició amb altres trastorns endocrins.

Què és la síndrome de l’ovari poliquístic?

La síndrome de l’ovari poliquístic (SOP) és un trastorn endocrí i metabòlic complex. Es caracteritza per una alteració en l’eix hipotàlem-hipòfisi-ovàric que genera un desequilibri hormonal, especialment en la producció d’andrògens, amb conseqüències clíniques i metabòliques significatives.

Encara que el seu nom fa referència als “ovaris poliquístics”, aquesta troballa ecogràfica no és indispensable per al diagnòstic, i tampoc implica la presència de quistos ovàrics en sentit patològic.

El SOP es manifesta típicament a través de:

  • Trastorns menstruals (oligoovulació o anovulació crònica)
  • Hiperandrogenisme clínic (hirsutisme, acne, alopècia) i/o bioquímic
  • Infertilitat
  • Canvis metabòlics, com a resistència a la insulina, obesitat central o dislipèmia.

Es tracta d’una condició amb àmplia variabilitat fenotípica, la qual cosa implica que dos pacients amb SOP poden tenir manifestacions clíniques molt distintes. Això subratlla la necessitat d’un enfocament diagnòstic individualitzat, recolzat en criteris clínics, ecogràfics i analítics precisos.

Marcadors hormonals clau

Un perfil hormonal complet i correctament interpretat és imprescindible en el diagnòstic diferencial del SOP.

LH i FSH

  • La relació LH/*FSH elevada (>2:1) ha estat una troballa clàssica en el SOP, encara que no es presenta en tots els casos.
  • La LH elevada pot reflectir una major secreció pulsativa, típica del SOP.

Testosterona total i lliure

  • La testosterona lliure és més sensible per a detectar hiperandrogenisme bioquímic.
  • Es recomana avaluar també la SHBG (globulina transportadora d’hormones sexuals), que sol estar disminuïda, especialment en dones amb sobrepès o obesitat.

Androstenediona i DHEA-S

  • Permeten determinar si l’excés androgènic és d’origen ovàric o suprarenal.
  • El DHEA-S elevat suggereix una font suprarenal de l’hiperandrogenisme.

17-hidroxiprogesterona (17-OHP)

  • Fonamental per a descartar hiperplàsia suprarenal congènita no clàssica, causa freqüent de diagnòstic diferencial.

Prolactina i TSH

  • Per a descartar hiperprolactinèmia o disfunció tiroidal, que també poden causar alteracions menstruals i símptomes similars al SOP.

Insulina basal, glucosa i índex HOMA-ANAR

  • La resistència a la insulina és present en fins a un 70% de les dones amb SOP.
  • L’índex HOMA-ANAR pot orientar decisions terapèutiques, especialment en casos amb fenotip metabòlic.

AMH

  • Té un rol essencial en la formació dels fol·licles, la AMH s’analitza per a comprovar la capacitat de la dona per a produir òvuls fèrtils. En les pacients amb SOP hi ha una hiperestimulació ovàrica obtenint resultats elevats.

Per què triar-nos?

El maneig clínic del SOP exigeix precisió diagnòstica. En Cerba, comptem amb l’Estudi Hormonal de Dona, és una prova clau per a comprovar l’estat de la salut hormonal de la dona i valorar els nivells d’hormones femenines que regulen el cicle menstrual, que poden determinar unes certes patologies com són l’ovari poliquístic (SOP), la infertilitat o la resistència a la insulina (HOMA).

L’estudi es realitza mitjançant l’anàlisi d’una mostra de sang per a comprovar els valors de les hormones reproductives i verificar si existeixen alteracions en el cicle ovàric o problemes de fertilitat, així com canvis hormonals.

Vols més informació?