CERBA MEDIC – 01 | 25
El síndrome metabòlic (SM) també es denomina síndrome de Reaven o síndrome de resistència a la insulina, és un problema de salut a nivell mundial i s’estima que entre el 20% i 25% de la població adulta ho pateix. A Espanya afecta aproximadament al 31% de la població adulta.
Es tracta d’un conjunt de condicions correlacionades que augmenten el risc de malaltia cardíaca, accident cerebrovascular i diabetis tipus 2. Aquests trastorns inclouen glucèmia elevada, pressió arterial sistòlica o diastòlica elevada, colesterol HDL disminuït, triglicèrids elevats i mesures de perímetre abdominal per sobre dels 102 cm en homes i 88 cm en dones.
Diagnòstic del síndrome metabòlic
D’acord amb la declaració conjunta dels diferents organismes internacionals, s’estableix el diagnòstic d’SM quan una persona presenta tres dels cinc factors de risc establerts.
Tots aquests criteris són alguns dels coneguts factors de risc cardiovascular, així, diversos estudis publicats han demostrat que les persones amb SM tenen el doble de probabilitats de sofrir una malaltia cardiovascular.
A més, aquesta síndrome també multiplica per 1.5 el risc de mortalitat per qualsevol causa.
Proves de laboratori i paràmetres clínics
L’abordatge del SM requereix la integració de diversos paràmetres clínics i bioquímicos, per tant, a més d’una història i examen físic complets, s’han de realitzar proves de laboratori que incloguin:
- Glucèmia i Insulina en dejú per a detectar resistència a la insulina i DM2 (Índex HOMA-ANAR)
- Perfil de lípids per a avaluar nivells elevats de TG i de VLDL, i d’HDL baixos.
- Proteïna C reactiva ultrasensible
- Perfil hepàtic
- En cas de sospita de malaltia ateroescleròtica, ha de sol·licitar un electrocardiograma, una ecocardiografia d’esforç, tomografia computada per emissió de fotó únic de l’estrès o imatges de perfusió miocàrdica.
En la següent taula es presenten els criteris diagnòstics unificats de les diferents organitzacions internacionals (OMS, EGIR, IDF, NCEP-ATP III, AACE) del SM.
Alta prevalença i impacte sobre la salut
La fisiopatologia clàssica es caracteritza per la repleció de dipòsits grassos, increment en el plasma de AGL i l’acumulació de lípids.
Aquest és el resultat d’una condició clínica multifactorial originada per la interacció de variants genètiques, mecanismes epigenètics i factors ambientals, com la inactivitat física o una inadequada alimentació que porten a obesitat.
La seva alta prevalença i impacte sobre la salut representa un problema de salut pública evident, per la qual cosa es recomana que els metges avaluïn tots els casos d’obesitat i sobrepès com a components principals del SM.
Per als pacients que compleixen els criteris, s’ha de realitzar una avaluació integral del risc cardiovascular, i aportar orientació i assessoria sobre la importància de l’exercici i els hàbits saludables, amb la finalitat de mitigar la progressió a DM2 i les seves conseqüències cardiovasculars a llarg termini.
