Estudi predictiu/diagnòstic de la preeclàmpsia


Comprar

Què és?

La preeclàmpsia és una malaltia associada a la hipertensió durant l’embaràs que pot ocórrer a partir de les 20 setmanes d’embaràs i que pot produir complicacions tant en la mare com en el fetus, poden englobar des de despreniment de placenta, part prematur, falla orgànica, convulsions, etc.

La preeclàmpsia es pot desenvolupar en les primeres etapes de l’embaràs (preeclàmpsia precoç), sent necessària la inducció del part abans de la 34a setmana de gestació o al final de l’embaràs (preeclàmpsia tardana).

És una de les principals causes de morbiditat i mortalitat materna i perinatal en el món, i la seva única cura és el naixement del bebè.

Característiques


La preeclàmpsia es caracteritza, principalment, per:
  • Hipertensió (sistòlica i diastòlica) en dones anteriorment normotenses.
  • Proteïnúria: presència de proteïnes en l’orina en major concentració del normal.
  • Edema: acumulació de líquids
  • Disminució de la funció renal
  • Afectació hepàtica
  • Maldecaps

Les dones amb hipertensió crònica i malalties mèdiques prèvies a l’embaràs, requereixen vigilància i seguiment mèdic especial.

Indicacions


Recomanat per a totes les dones embarassades, en especial si presenten alguns dels següents factors de risc:
  • Primer embaràs o primer embaràs amb nova parella.
  • Preeclàmpsia en embaràs anterior.
  • Embaràs múltiple.
  • Embaràs mitjançant fecundació in vitro.
  • Diabetis mellitus tipus I.
  • Obesitat.
  • Dones majors de 40 anys.
  • Hipertensió.
  • Problemes de ronyó.
  • Antecedents familiars de malalties cardiovasculars.
  • Síndrome d’anticossos antifosfolípids.
  • Lupus eritematós.

Procés


Extracció de sang volum 3 mL de sèrum refrigerat.

Recepció i anàlisi de la mostra en el nostre laboratori.

Enviament de l’informe online en 3 dies laborables.

El teu metge t’explicarà els resultats.

Resultats per a determinar la fiabilitat


Els resultats de l’estudi són imprescindibles perquè el metge pugui actuar a temps, a través d’un diagnòstic s’aporten dos possibles resultats:

POSSIBLE RISC o SENSE RISC de presentar preeclàmpsia durant l’embaràs.

  • Diagnòstic de preeclàmpsia: evidència de la síndrome, valoració de la gravetat i progressió. Permetent una ràpida actuació mèdica a favor de la mare i el bebè.
  • Risc de preeclàmpsia: risc de desenvolupar o no preeclàmpsia en les 4 setmanes següents, de manera que l’embarassada es manté sota vigilància mèdica.

El mesurament de la ràtio amb Elecsys sFlt-1/PIGF és una eina fiable per a identificar a aquelles dones amb alt risc de desenvolupar preeclàmpsia en les pròximes 4 setmanes i que requereixen una vigilància més estreta. D’altra banda, permet detectar aquelles dones amb sospita de preeclàmpsia que no desenvoluparan la malaltia en una setmana.

La ràtio sFlt-1/PIGF serveix per a diferenciar preeclàmpsia/HELLP de diferents formes de trastorns hipertensius de l’embaràs.

PREECLÀMPSIA PRECOÇ 
Setmana gestacional 20 fins a 30+6

Ràtio Predicció/Diagnòstic Descripció
sFlt-1/PIGF > = 85 Diagnòstic La dona té preeclàmpsia.
Especificitat 99.5%
sFlt-1/PIGF < 85 > = 38 Predicció: Inclusió en pròximes 4 setmanes Alt risc de desenvolupar preeclàmpsia en las pròximes 4 setmanes.
Valor predictiu Positiu: 38.6%
sFlt-1/PIGF < 38 Predicció: Descarti en la pròxima setmana La dona no desenvoluparà preeclàmpsia en la pròxima setmana.
Valor predictiu Negatiu: 99.1%

PREECLÀMPSIA TARDANA 
Setmana gestacional 34 fins a final de l’embaràs

Ràtio Predicció/Diagnòstic Descripció
sFlt-1/PIGF > = 110 Diagnòstic La dona té preeclàmpsia.
Especificitat 99.5%
sFlt-1/PIGF < 110 > = 38 Predicció: Inclusió en pròximes 4 setmanes Alt risc de desenvolupar preeclàmpsia en les pròximes 4 setmanes.
Valor predictiu Positiu: 38.6%
sFlt-1/PIGF < 38 Predicció: Descarti en la pròxima setmana La dona no desenvoluparà preeclàmpsia en la pròxima setmana.
Valor predictiu Negatiu: 99.1%

Informació per la pacient


  • Requisits: Realitzar l’examen després de la setmana 20 d’embaràs.

  • Tipus de mostra: sèrum refrigerat.

  • Preparació prèvia: dejuni no necessari.

  • Metodologia segons la prova sol·licitada pel metge: Medició de la ràtio sFlt-1/PIGF. Immunoassaig de electroquimioluminescència.

Vols més informació?

A quin Centre Cerba em puc fer la prova?

Troba el centre Cerba m´´es proper

Omple el formulari i ens posarem en contacte amb tu.

Contacte
Comprar

Preguntes freqüents


Molts factors guien la decisió d’un metge sobre com tractar la preeclàmpsia, aquests inclouen l’edat gestacional i salut del bebè, l’edat i salut general de la mare, així com una assessoria acurada del progrés que mostra la malaltia. Aquesta assessoria inclou el monitoratge de la pressió arterial i una anàlisi de resultats de laboratori que indiquen la condició dels ronyons, del fetge i les propietats de coagulació de la sang de la mare. Altres anàlisis monitoren la salut i creixement del bebè nonat i detecten signes de possible perill per a tots dos. Quan en l’embaràs encara no s’han completat les 37 setmanes de gestació, els metges intentaran fer el possible per a prolongar-lo. Si ja es van complir les 37 setmanes de gestació o més, el proveïdor d’atenció mèdica normalment decidirà procedir amb el part immediatament.

El metge estarà vigilant qualsevol signe d’inestabilitat en la mare, incloent-hi la pressió arterial molt elevada que no respon a medicines antihipertensives, signes d’insuficiència renal i/o hepàtica, així com la reducció de cèl·lules vermelles o plaquetes. També es vigilarà de prop qualsevol indicació de risc de convulsions o signes d’un imminent vessament cerebral i possiblement s’administrarà al pacient sulfat de magnesi (un anticonvulsivant usat específicament per a tractar la preeclàmpsia). Medicines antihipertensives també podrien ser administrades si la pressió arterial s’eleva a nivells perillosos.

Si el bebè deixa de créixer, no creix prou o els resultats d’una ‘’prova d’estrès’’ no són favorables, és possible que ell o la mare no sobrevisquin si el bebè roman en l’úter. Encara que el bebè és prematur, és possible que es requereixi avançar el part si la malaltia no es pot estabilitzar, en l’ordre de protegir la mare o assegurar la supervivència del bebè.

La causa (etiologia) de la preeclàmpsia segueix desconeguda. Moltes teories diferents han estat proposades i han comportat a esforços per a la prevenció i intervenció estratègica, però cap ha resultat reeixit de manera convincent. No obstant això, existeix un acord global en el qual destaca el paper central de la placenta en el desenvolupament de la preeclàmpsia i que les dones amb hipertensió crònica i malalties metabòliques com la diabetis són més susceptibles a la preeclàmpsia. L’obesitat és un altre factor de risc major – un que possiblement es pot modificar.

Parli amb el seu proveïdor d’atenció mèdica sobre els riscos i pregunti-li que pot fer per a minimitzar l’impacte d’aquests. Ha de reconèixer, no obstant això, que encara no existeixen respostes precises i definitives sobre la causa o causes de la preeclàmpsia.

Actualment l’única ‘’cura’’ de la preeclàmpsia comença amb el naixement del bebè i l’expulsió de la placenta. Quan la preeclàmpsia comença a manifestar-se, la mare i el seu bebè han de ser monitorats de prop. Hi ha medicaments i tractaments que podran ajudar a prolongar l’embaràs, augmentant així la possibilitat de supervivència per al bebè.

Quan la preeclàmpsia comença a presentar-se, no hi ha manera de revertir-la i s’ha d’analitzar constantment, balancejant la salut de la mare i la del seu bebè. En algunes circumstàncies, és necessari el naixement immediat del bebè, sense tenir en compte la seva edat gestacional, per a salvar la seva vida o la de la mare.

Avui dia, el diagnòstic oportú a través d’estudis simples i una cura prenatal adequada pot predir o demorar algunes de les conseqüències adverses de la preeclàmpsia. El tractament oportú salva vides. Les recerques han començat a revelar algunes de les anormalitats moleculars que es presenten en dones preeclàmptiques i hi ha esperança que aquests descobriments puguin ser dirigits al desenvolupament d’una cura.

Els investigadors suggereixen que existeixen possiblement moltes variables diferents, algunes amb origen genètic, que augmenta la probabilitat que una dona desenvolupi la preeclàmpsia. Per això, és possible que una teràpia preventiva o de curació que pot resultar reeixida per a una dona tal vegada no tindria el mateix resultat per a una altra.

La preeclàmpsia pot causar un augment en la seva pressió arterial i provocar el risc d’una lesió cerebral. També pot causar alteracions en la funció hepàtica i renal, provocar complicacions de coagulació de sang, edema pulmonar (líquid en els pulmons) i convulsions. En la seva forma més severa o en l’absència de tractament, la preeclàmpsia pot provocar la mort materna i infantil. La preeclàmpsia afecta el flux de sang a la placenta, resultant amb freqüència a bebès més petits o prematurs. Irònicament, a vegades els beus neixen molt més grans però els científics no poden atribuir-ho a la preeclàmpsia. Encara que la mort materna és poc comú als països desenvolupats, és una de les causes principals de morbiditat i mortaldat en mares i infants a nivell mundial.