Els nostres equips de Genètica i Biologia Molecular van presentar al V Congrés Interdisciplinar de Genètica Humana de Granada un cas real de diagnòstic prenatal de la síndrome de Kabuki, una malaltia genètica rara causada principalment per variants patogèniques al gen KMT2D. Aquest cas posa en relleu el valor de les tècniques de seqüenciació de nova generació en l’abordatge de fetus amb anomalies estructurals complexes i troballes ecogràfiques poc específiques.

El cas es va iniciar a partir de diverses troballes ecogràfices detectades durant la gestació: ductus venós revers, hipoplàsia renal, hèrnia diafragmàtica, signes compatibles amb coartació d’aorta i polihidramnis. Encara que aquestes alteracions es poden associar a diferents patologies, cap d’elles no és específica de la síndrome de Kabuki, cosa que dificulta considerablement el diagnòstic prenatal.

Davant d’aquest escenari, es va fer una biòpsia de vellositats corials i es va posar en marxa un estudi genètic esglaonat. En primer lloc, es va fer una anàlisi mitjançant QF-PCR per descartar les aneuploïdies més freqüents i confirmar l’absència de contaminació materna. Posteriorment, es va fer un cariotip convencional i un estudi mitjançant microarray (CMA) d’alta resolució.

Els resultats obtinguts van ser normals: l’estudi d’aneuploïdies va ser compatible amb un fetus masculí i el microarray no va identificar alteracions genòmiques associades al fenotip observat.

L’exoma com a eina clau en el diagnòstic prenatal

Atesa la complexitat del cas i la presència de múltiples anomalies fetals, es va fer un estudi de seqüenciació de l’exoma dirigit per fenotip (WES), utilitzant termes VPO relacionats amb les alteracions detectades ecogràficament.

L’anàlisi va permetre identificar una variant frameshift probablement patogènica en heterocigosi al gen KMT2D NM_003482.4: c.3365_3366del; p.(Thr1122SerfsTer7)). El posterior estudi de segregació als progenitors va confirmar que es tractava d’una variant de novo, permetent establir el diagnòstic prenatal de síndrome de Kabuki.

La síndrome de Kabuki exemplifica un dels principals reptes del diagnòstic prenatal actual: moltes malalties genètiques presenten troballes ecològiques inespecífiques i una elevada heterogeneïtat fenotípica. En aquests escenaris, les tècniques convencionals, inclòs el microarray, poden resultar insuficients per assolir un diagnòstic etiològic.

Cada cop més professionals sol·liciten directament estudis d’exoma prenatal davant de la presència d’anomalies estructurals fetals múltiples o complexes. La capacitat del WES per identificar variants en gens concrets responsables de malalties monogèniques el converteix en una eina de gran valor per obtenir diagnòstics més precoços i precisos, amb un impacte directe en l’assessorament genètic i la presa de decisions clíniques.

MOSTRA FETAL

PROGENITORS

No oferim únicament proves, sinó estructures analítiques dissenyades en col·laboració amb els professionals, per integrar-se de manera natural en la presa de decisions clíniques i en els seus processos de reproducció assistida.