La primavera ja és aquí, cosa que significa més hores de llum, temperatures agradables i naturalesa en tota la seva esplendor. No obstant això, no és una estació tan grata per a les persones que sofreix al·lèrgia primaveral, més aviat al contrari, és una època crítica.

I no es tracta d’un problema minoritari; més de cinc milions d’espanyols sofreixen al·lèrgia als pòl·lens i experimenten símptomes al·lèrgics en aquests mesos de l’any: “Vuit milions i creixent”.

Espanya és un país problemàtic perquè existeixen concentracions pràcticament de tots els pòl·lens importants a causa de les seves condicions climatològiques: gramínies, pòl·lens dels arbres (olivera, roure, plàtan d’ombra, bedoll) i el pol·len de les males herbes (paritària, salsola, plantatge). Durant el període de pol·linització, una sola planta produeix milers de grans de pòl·lens i, amb el vent, circulen en l’aire aconseguint grans distàncies.

La Societat Espanyola de Al·lergologia i Immunologia Clínica (Seaic) no fa una previsió falaguera per a aquesta primavera. En el primer trimestre de l’any s’ha observat un comportament atípic de la pol·linització de les plantes cupressàcies, característiques d’aquesta època i confirma que les inusuals altes temperatures viscudes des de finals de gener al país han provocat un avançament del pic de pol·linització.

La detecció de les persones amb al·lèrgia primaveral és relativament senzilla, reparant en els símptomes o bé observant si la persona de manera reiterada sol·licita antihistamínics que no requereixen prescripció mèdica. Quan existeixen símptomes d’al·lèrgia, la normal general és que existeix al·lèrgia i, per tant, amerita d’un diagnòstic per a confirmar la sospita.

ELS SÍMPTOMES DE L’AL·LÈRGIA 

L’al·lèrgia no sol causar mal de coll, febre ni flegmes. Produeix esternuts i mucositat líquida, però no tos de pit. El catarro no cursa amb picor de gola i llagrimeig en els ulls. Per això és important preguntar bé pels símptomes, si els ha sofert altres vegades, si els va tenir l’any passat a la primavera, si ja ha pres un antigripal i no li ha llevat la congestió i el malestar.

Les malalties causades per l’al·lèrgia a pòl·lens són conjuntivitis, rinitis i asma. El pacient pot sofrir una d’aquestes afeccions, les dues o les tres. Llagrimeig, la sensació de tenir una arena en l’ull, esternuts, moltes vegades encadenats, mucositat generalment aquosa, congestió o taponament de nas, picor de gola, dificultats respiratòries, xiulets en el pit o dispnea, són alguns dels símptomes en els quals cal fixar-se.

MESURES HIGIENICOSANITÀRIES

Com a pautes generals, se’ls aconsella a les persones amb al·lèrgia primaveral evitar una estada prolongada i l’activitat física innecessària en parcs, jardins i zones d’arbratge, sobretot si fa vent, mantenir les finestres de la casa i especialment del dormitori tancades, ventilar l’habitació al capvespre i realitzar polvoritzacions d’aigua abans de ficar-se al llit.

Són útils les ulleres de sol per a protegir la mucosa conjuntival i la màscara per a escudar les mucoses respiratòries, fins i tot amb una quirúrgica és suficient. També és bo evitar els ambients amb molt de fum, sigui per tabac o per contaminació, perquè inflamen el sistema respiratori, i els canvis bruscos de temperatura perquè poden desencadenar la rinorrea.

Durant els viatges en automòbil cal mantenir les finestres tancades per a impedir l’impacte de l’aire sobre la cara. Els filtres que incorpora el sistema d’aire condicionat poden ajudar al fet que no entri el pol·len en l’habitacle. Així mateix, significa el valor protector que pot atorgar una alimentació sana i variada: s’ha demostrat la relació que tenen l’eix digestiu i el sistema immunitari. Una bona alimentació és important per a tenir un sistema immunitari potent i una microbiota rica, amb probiòtics i prebiòtics, que ens protegeixi.