S’investiga la importància per al desenvolupament del càncer de pàncrees
El càncer de pàncrees és un dels tumors més letals.
La taxa de supervivència a l’adenocarcinoma ductal de pàncrees, la forma més freqüent de la malaltia, se situa en un 8,6%, el percentatge més baix de tots els tumors comuns, segons dades de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica.
Encara és molt el que es desconeix sobre aquest tumor, que sovint es diagnostica quan ja està en fases avançades, encara que la recerca avança. L’última novetat ressenyable la signatura un equip amb participació espanyola que ha aconseguit revelar per què s’inicia la metxa d’aquesta mena de càncer. Els detalls del procés es publiquen en l’últim número de la revista Science.
Fa temps que es coneix que, en els tumors de pàncrees, com en altres tipus de càncer, són claus les mutacions en l’oncogèn KRAS. L’equip que ara publica novetats sobre la malaltia també va demostrar anteriorment el paper inductor que compleixen en el desencadenament de la malaltia factors externs com, per exemple, una lesió en el teixit que provoqui inflamació. I, ara, els científics han demostrat que per al procés també és fonamental la identitat cel·lular, la capacitat d’algunes cèl·lules per a respondre a la influència dels oncogens i la inflamació.
Alta plasticitat
Concretament, els científics han demostrat que en el pàncrees existeixen subpoblacions de cèl·lules diverses que tenen una alta plasticitat i responen molt més als factors genètics i no genètics que predisposen al càncer. Segons les seves dades, aquestes cèl·lules tenen, d’una banda, un epigenoma diferent i específic; i, per un altre, una capacitat incrementada per a poder respondre i manar senyals al seu entorn.
Impulsades per la influència de les mutacions i la inflamació, aquestes cèl·lules generen xarxes de comunicació aberrant, provocant un bucle de retroalimentació que condueix al desenvolupament i progressió del càncer.