El 85% de les dones amb símptomes de menopausa no rep una teràpia eficaç

Una revisió científica alerta de les llacunes de coneixement per a entendre per què sorgeix la menopausa i quin és el millor abordatge terapèutic per a les quals sofreixen símptomes greus. En aquest post responem a preguntes comunes sobre la menopausa.

enfermedad autoinmune

La meitat del planeta ha passat, passa o passarà per la menopausa. Al voltant dels 50 anys, l’activitat ovàrica de la majoria de les dones cessa, la menstruació desapareix, es deixen de generar hormones reproductives i es produeix una pèrdua irreversible de la fertilitat. Però, malgrat el seu impacte en el cicle vital de qualsevol dona, la menopausa segueix envoltada d’incògnites científiques i d’estigma i silenci al carrer.

Una revisió científica publicada en la revista Cell ha repassat l’evidència disponible sobre la biologia i les conseqüències de la menopausa i ha trobat llacunes de coneixement en per què ocorre, com es manifesta i quin és el millor abordatge terapèutic dels símptomes, com els fogots, la sequedat vaginal o els canvis en l’estat d’ànim. Encara que no es tracta d’un camí tortuós per a totes, aquest procés vital pot arribar a ser incapacitant per a moltes, assenyalen els autors. I adverteixen que més del 85% de les dones amb símptomes menopàusics no reben un tractament eficaç i aprovat per les agències reguladores per a tractar-los.

Sobre aquest 85% de dones amb símptomes sense tractament eficaç, la professora Susan R. Davis, directora del Programa de Recerca sobre Salut de la Dona de la Universitat de Monash (Melbourne, Austràlia) i autora de l’estudi, apunta a un fenomen multifactorial de “reticència, por, escàs coneixement de la comunitat i dels proveïdors d’atenció sanitària, i escassa formació” dels professionals de la salut. González coincideix: “Hi ha moltíssimes dones que donen els símptomes per normal i en països en vies de desenvolupament no tenim ni dades. Hi ha també dones a les quals els fa vergonya parlar de determinats símptomes i no volen exposar-los. I, d’altra banda, els tractaments disponibles no són homogenis entre països”.

Quan comença la menopausa?


En la majoria dels casos, l’última menstruació marca un punt d’inflexió clar: un any després d’aquesta, es confirma mèdicament l’entrada en aquesta etapa vital. Però tot l’engranatge que posa fi a l’activitat ovàrica és més complex i acostuma a començar abans, mesos o, fins i tot, diversos anys enrere d’aquesta última regla.

Al voltant dels 49 anys és l’edat d’inici d’aquest procés menopàusic. Encara que pot haver-hi menopauses precoces (abans dels 40) o situacions mèdiques que alterin aquesta línia temporal —com la menopausa quirúrgica, per l’extirpació dels ovaris, per exemple—, l’edat dels 49 és bastant similar en diferents àrees geogràfiques i ètnies, expliquen els autors de la revisió científica. Entorn d’aquests anys pot començar a haver-hi ja canvis menstruals, en la freqüència o el flux dels sagnats, i la dona entra en l’anomenada perimenopausa, un bloc temporal que inclou aquesta transició inicial cap a la menopausa, l’última regla i els 12 mesos posteriors. En totes les etapes d’aquesta transició a la menopausa, la dona ja pot experimentar símptomes més o menys severs associats a aquest cessament de l’activitat ovàrica.

Quins símptomes poden aparèixer?


Els fogots, l’insomni, la sequedat vaginal i els canvis en l’estat d’ànim són els més freqüents. Des de les primeres etapes de transició a la menopausa ja es poden experimentar alguns d’ells. En qualsevol cas, després de l’última menstruació, la prevalença dels símptomes menopàusics clàssics creix. “Aquests inclouen l’empitjorament dels símptomes vasomotors (fogots i suors nocturnes), sequedat vaginal, empitjorament del somni i estat d’ànim advers”, exposa l’estudi.

La prevalença de qualsevol símptoma vasomotor relacionat amb la menopausa oscil·la entre el 53% i el 80% a tot el món. “El camí cap a la menopausa no és difícil per a totes, però per a algunes els símptomes poden ser greus o fins i tot incapacitants i perjudicials per al treball i la família”, avisen els científics. La durada dels símptomes vasomotors és variable, però hi ha un estudi que calcula que es prolonguen, de mitjana, durant més de set anys i altres recerques australianes recullen que el 42% de les dones de 60 a 64 anys i un terç de les de 65 a 79 encara els experimenten.

Canvia l’estat d’ànim?


Sí que hi ha canvis, però els experts adverteixen que, a vegades, s’associa la menopausa amb estats d’ansietat i depressió preexistents. “Contraintuitivament, s’ha observat que les dones que tenen molta ansietat quan entren en la transició a la menopausa experimenten una disminució de la seva ansietat a mesura que avancen cap a la postmenopausa”, exposen els autors.

Davis conclou: “Per a moltes dones, els símptomes vasomotors o els problemes de somni, són els que causen aquest mal col·lateral. Per a algunes, la irritabilitat, l’ansietat i la labilitat són directament hormonals, com la síndrome premenstrual”.

Pot afectar la vida sexual?


Sí. De fet, un altre dels símptomes habituals associats a la menopausa és l’atròfia urogenital, una afecció crònica i progressiva que provoca símptomes molestos, com a sequedat i irritació, i és una de les principals causes de disfunció sexual, expliquen els investigadors.

Els símptomes estan relacionats amb el descens d’estrògens en la vagina, la vulva i el tracte urinari inferior. La prevalença d’aquests quadres urogenitals s’estima en el 70%. “Els símptomes urogenitals de la menopausa estan infradiagnosticats i infratractats. Les dones poden dubtar a informar aquests símptomes, possiblement perquè creuen que són esperats amb l’edat”, recull l’article de Cell.

Amb la menopausa s’engreixa?


Aquesta situació vital provoca “canvis perjudicials en el sistema metabòlic”, assumeixen els investigadors. “Durant la transició menopàusica s’observa comunament un augment del greix corporal, particularment del greix visceral”, apunten.

Els autors assenyalen també que acostuma a haver-hi un descens de l’activitat física en dones de mitjana edat i es genera un descens de la despesa energètica. Això és, uns canvis corporals i en l’estil de vida que tenen implicacions cardiometabòliques adverses. Però els investigadors admeten que “no és clar com i si aquesta modificació de l’equilibri energètic en la mitjana edat” està associat amb el descens dels estrògens. “La redistribució del greix cap a les regions abdominal i subcutània coincideix amb la transició a la menopausa, però les observacions de cohorts a llarg termini mostren que aquest procés comença molt abans”.

Quines alternatives terapèutiques hi ha per a tractar els símptomes més severs?


Hi ha diversos tractaments disponibles per a alleujar els símptomes, com la teràpia hormonal, fàrmacs no hormonals i remeis alternatius, però no tot val per a totes i l’accés a aquests preparats varia segons els països. Els investigadors criden a individualitzar l’abordatge terapèutic.

A propòsit de les teràpies alternatives, els autors adverteixen que la seva eficàcia, quan s’exposen a estudis seriosos, és molt limitada. Els més estudiats, diuen, són els suplements de fitoestrògen i el cohosh negre, però les revisions sistemàtiques en els fitoestrògens no van trobar beneficis per a alleujar els símptomes vasomotors i tampoc l’assaig més rigorós sobre cohosh negre, amb 351 participants, va demostrar una millora de símptomes respecte al grup que va prendre placebo. L’acupuntura tampoc sembla ser més eficaç que el placebo.

En canvi, exposen, “s’ha demostrat que la teràpia cognitiu-conductual redueix significativament els molestos símptomes vasomotors i podria haver afegit beneficis per al somni i l’estat d’ànim”.

Un altre remei terapèutic és la teràpia hormonal, eficaç per a alleujar símptomes severs, com els fogots, però envoltada de controvèrsia des de fa anys. Concretament, des que en 2002 es va publicar un estudi (el Women’s Health Initiative, WHI) que associava el seu consum amb un major risc de desenvolupar càncer i altres malalties. Aquestes troballes es van anar polint i afinant, però un pòsit de suspicàcies ha quedat al carrer i en moltes consultes. Les societats científiques, amb tot, tenen el debat resolt: la teràpia hormonal no és recomanable per a prevenir malalties cròniques, però sí per a tractar símptomes severs de la menopausa, com els fogots. No totes les dones, no obstant això, poden prendre aquests fàrmacs. La recomanació generalitzada és que el perfil més adequat són dones postmenopàusiques sanes, amb símptomes vasomotors severs i menors de 60 anys o que porten menys de 10 anys des de l’inici de la menopausa. Les contraindicacions més clares en aquest grup són tenir antecedents de càncer hormonodependent, de trombes, d’accidents cerebrovasculars o d’infarts.

Descobreix l’estudi de la reserva ovàrica, que determina la quantitat d’òvuls fèrtils que té una dona i prediu l’inici de la menopausa.

  • És utilitzat per a la predicció de l’inici de la menopausa, el moment en què una dona deixa de tenir períodes menstruals.
  • També s’usa per al diagnòstic d’insuficiència ovàrica primerenca (menopausa precoç).
Més informació
Comprar