SIBO: què és, símptomes i causes
El sobrecreixement bacterià en l’intestí prim o SIBO, com se’l coneix per les seves sigles en anglès, consisteix en la presència anormal de bacteris en l’intestí prim. Aquests bacteris, normalment, estan en majors concentracions en el còlon.
Quan s’ingereixen hidrats de carboni o sucres, els bacteris fan una reacció de fermentació en el mateix intestí prim, que genera una quantitat excessiva de gasos que provoquen la simptomatologia. No obstant això, altres malalties i altres desequilibris en la microbiota intestinal també poden provocar una simptomatologia semblant.
L’intestí conté de manera normal bacteris i altres microorganismes que viuen en equilibri en quantitats variables, la qual cosa es coneix com a microbiota. Quan es trenca aquest equilibri es produeix una alteració de la microbiota intestinal o disbiosi. Aquesta alteració de la microbiota pot succeir per diferents causes com alguna restricció dietètica o per l’ús d’antibiòtics. Un tipus de disbiosi és el SIBO.
SÍMPTOMES
Les molèsties o símptomes més freqüents del SIBO són la distensió abdominal (augment del perímetre abdominal), inflor abdominal (percepció de pesadesa), sensació de digestions pesades, augment de gasos, acidesa, diarrea i restrenyiment. No obstant això, altres malalties com la síndrome de l’intestí irritable o la dispèpsia, entre altres, també presenten una simptomatologia molt semblant.
DIAGNÒSTIC
Per al diagnòstic del SIBO, la prova més específica és a través d’un cultiu del líquid de la zona intermèdia de l’intestí prim, la part ejunal. No obstant això, per a aconseguir-ho és necessari realitzar una gastroscòpia, que és un procediment invasiu. Per a evitar sotmetre al/la pacient a aquest procediment existeix un altre mètode de determinació indirecta que és el més comunament usat en l’actualitat.
Aquest procediment consisteix a determinar, a través de l’autotest d’exhalació d’alè que et pots fer a casa, la quantitat d’hidrogen i metà, gasos que produeixen els bacteris durant la fermentació. Per a poder determinar si existeix una producció excessiva d’aquests gasos, es compara la composició de l’alè en dejú i fins a 120 minuts després d’ingerir carbohidrats.
Un altre indicatiu que pot ajudar a sospitar si és SIBO o no són els factors de risc de cada pacient. El SIBO té major prevalença en alguns pacients, com els que tenen diabetis tipus 1 i 2, els pacients intervinguts d’estómac o intestí, amb malaltia celíaca i els que tenen trastorns de l’eix cervell-intestí.
COM TRACTAR-LO
Per al tractament del SIBO és necessari controlar les causes de base. Per exemple, en els casos de pacients amb diabetis i SIBO, el control del sucre en sang és molt important abans d’iniciar el tractament dirigit al SIBO.
D’altra banda, en la majoria dels pacients, és necessari realitzar algunes modificacions en la dieta per un breu període de temps, per a evitar altres desequilibris en la microbiota. En pacients amb diarrea de llarga evolució i mala absorció de nutrients, és necessari tractar la causa i corregir les deficiències nutricionals. Per a això, es poden usar antibiòtics orals, en pautes curtes o de manera cíclica.
Malgrat que en els últims anys el SIBO és més conegut entre la població, és important realitzar-se una prova diagnòstica com l’autotest SIBO perquè determini bé si la simptomatologia la causa el SIBO o no. Automedicar-se o autotractar-se abans d’un diagnòstic pot empitjorar la simptomatologia o el curs d’altres malalties, en cas de no tractar-se d’un SIBO.